Antes de que se acabe el verano queremos recomendaros una de las que ha sido para nosotras la canción del verano: Mediterrània, de La Fúmiga. Esta canción cuenta con las colaboraciones de Flora, de El Diluvi, y Man, de Vadebo.
Esta canción te traslada a las noches de verano en la playa y a bailar en la arena. Así que aprovecha lo que queda del verano y
Letra:
Aire fresc que em ve a la cara
vent que bufa de llevant
de gregal i tramuntana.
A la pell note la sal.
Tu i jo som terra i mar, plaer descontrolat,
i si la nau s’enfonsa jo em quede al teu costat.
Som força, fúria, sang, les sendes que hem xafat.
Protagonistes d’una història que no et contaran.
Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostre crit.
Mediterrània és la tendresa
d’unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic.
Mare Terra, mare nostra
hui m’aclame als teus encants.
Casa meua és casa vostra
una porta sense pany.
Tu i jo seguim remant, burlant-nos dels gegants.
Un far en la nit fosca, la llum que ens guiarà.
La nostra lluita pren la força que es mereix.
Fins que no caiguen les muralles no descansarem.
Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostre crit.
Mediterrània és la tendresa
d’unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic.
Ací em pariren i ací estic
i com que em passen certes coses
ací agonitze, no passe, no em ric.
Ací proteste, no calle i les dic.
Creuar la tempesta, la pena, la ona, la cresta,
mirar la tendresa, a la fi del camí
volem la recompensa promesa.
Mediterrani de festa!
Sona el boom, sona el clap,
sona el bombo, clap! sona el dub,
sona la dansa de la llibertat,
abraçades viatgeres al fons de la mar.
La mar cementeri de la humanitat
Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostre crit.
Mediterrània és la tendresa
d’unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic.
