Xavi Sarrià rinde homenaje con esta canción a las 500.000 personas que entre enero y febrero de 1939 atravesaron los pirineos huyendo de la represión franquista. Ànimes navegables se encuentra dentro del disco Amb l’esperança entre les dents que vio la luz en el año 2017.
Vam escapar amb la nit a les butxaques
paisatges ocres el primer sol a les cares
fugint de casa amb les mirades foradades
tractant de refugiar-nos més enllà de les muntanyes
Vam trobar un lloc on protegir les esperances
llavis tallats les paraules cansades
les flames baixes cremaven els nostres marges
penjaven les promeses entre les branques trencades
Vam batallar per començar a sentir-nos lliures
cada vegada que ens tornava un cru somriure
cosint ferides sota les robes humides
rosegant un tros de pa i unes olives partides
Vam tancar els ulls sota el cel cobert d’estreles
el vent gelat eixugava llàgrimes velles
un bosc callat el cel immens negre i morat
i el teu foc que escalfava el meu cor esgotat
Vam somiar amb la lluna cavant riberes
als pits oberts de les nostres vides enceses
guiant la fúria que ens brollava imparable
i feia dels nostres cossos ànimes navegables
Vam despertar bruts i amagats enmig de l’alba
m’acariciaves els cabells molls de rosada
i mig adormida em repeties en veu baixa
el meu cor és ta casa, el meu cor és ta casa
Vam trobar el mar pels camins que eviten pobles
bancals de pedres que baixen des de les llomes
sendes trencades quatre pins entre les roques
una platja daurada on vam soterrar les hores
Vam caminar amb el fred tallant les galtes
una llum pàl·lida ens seguia a totes bandes
penya-segats mossegats per les ventades
la sal enramada a les àncores llunyanes
Vam desitjar capgirar el cel sobre les aigües
construir un món sense fronteres ni gàbies
trencar cadenes ser nosaltres les cisalles
alliberar les penes amb crits com punyalades
Vam caure morts com el sol de la vesprada
arrecerats en una cova foradada
una foguera una frase esculpida
hui és el primer dia de la nostra vida
